El passat cap de setmana, 28 i 29 d´abril vam fer una exposició en memória del Joan Garriga. Va ser una gran exposició per la qualitat dels arbres exposats, 2 figueras, 3 olms, 12 ullastres, 1 juniperus, 15 sabines, 1 pi, sense contar els tres arbres excepcionals del Joan Garriga 1 boix 1 ullastre i 1 ginko biloba tots treballats. Molts afeccionats la van venir a veure; entre ells persones que havien tingut algun contacte amb el Joan, veins, coneguts, alumnes de bonsai i d´informàtica, la majoria del poble però també vingueren de fora, Barcelones, Vallès occidental, Valles oriental, Maresme.... En poques exposicions predominen les coníferes, 17 en total, has deixat una bona llavor Joan. El diumenge després de clausurar l´exposició, a le 14 hores els que vam voler anarem a dinar, com a comiat dels 2 dies intensos amb els bonsais, també va ser un gran àpat amb una millor companyia. A partir d´avui algunes exposicions lluiran un bonic kusamono record d´aquesta data tan assenyalada. Arreveure Lluis Restoy

Adeu Joan

Avui 24-2-2012 ens a deixat el Joan Garriga i Pujol, el company, l´amic, el nostre mestre de bonsai, i el nostre mestre d´informàtica.
Hem estat aprenent al llarg d´aquest anys d´ell; en va ensenyar a valorar i a fer bonsai en tota la seva dimensió; per ell era fàcil, tenia el do de la paciència i del respecte.
Tots els que hem tingut la gran sort de coneixe´l i de compartir impressions am ell sabem de què parlo, paciència sense límits per repetir una i altra vegada al mateix concepte, si ensenyaba qualsevol tema i no al posavem en pràctica al bonsai, s´autoculpava per no haver-lo sabut transmetre correctament i ens ho tornava a explicar; ja que en la mateixa persona hi havia el profesor didàctic i el profesor de ciències naturals, culte, sabi i estudios.
En bonsai va tenir dues dèries constants, d´ensenyar-nos a fer branques, i de treure fulles velles, la cual cosa sembla senzilla però que en poques exposicions es poden apreciar bonsais ben ramificats i sense fulle vella. Ens ho explicava i ens ho ensenyaba fent la demostració amb tots els seus arbres.
També va estudiar la comparativa de l´akadama, fins a trobar el substitutiu natural més semblant,la lutita, avui ja acceptada i reconeguda per tothom; en parlen les revistes, llibres, afeccionats, internet... la fem servir molts practicants del bonsai; el Joan l´utilizava en el 100 per 100 dels seus arbres, la majoria sabines i ullastres.
El Joan ha aportat molt al bonsai, i nosaltres en la nostra mesura continuarem amb la seva línia, com a mínim que els nostres arbres estiguin ben treballats, ramificats, proporcionats i en definitiva "si tenim l´arbre sà i vigorós en tot moment i apliquem la tècnica adecuada en el moment oportú" frase resum que tanca les 12 normes per fer bonsai del Joan.
Sense pretendre-ho la Carme, gran companya de tota la vida del Joan em va fer al seu dia l´elogi més gran que ningú no m´ha fet mai, i va ser confondre un arbre meu i treballat sempre per mi, amb els de la col-lecció del Joan; graciès també a tu Carme per tant bé com ens vas fet sentir a casa vostra, ens has fet sentir com si fóssim a casa nostra; graciès pel maravellós te que compartíem entre tots , els dissabtes al matí, tot fen-la petar.
Últimament el Joan compartia el seu temps amb la informàtica a l´esplai de Tiana i amb nosaltres els amics del dissabte; també en aquesta faceta li vam treure el suc, i ell content que bebessim de la seva font de sabiesa.
Gràcies Joan per tots els coneixements que ens has donat, de bonsai, d´informatica, de respecte per totes les persones i gràcies pel teu tarannà. espero que quasevol que vegi un arbre nostre, li recordi un arbre treballat per tu.
Un alumne teu
Lluis Restoy