Adeu Joan

Avui 24-2-2012 ens a deixat el Joan Garriga i Pujol, el company, l´amic, el nostre mestre de bonsai, i el nostre mestre d´informàtica.
Hem estat aprenent al llarg d´aquest anys d´ell; en va ensenyar a valorar i a fer bonsai en tota la seva dimensió; per ell era fàcil, tenia el do de la paciència i del respecte.
Tots els que hem tingut la gran sort de coneixe´l i de compartir impressions am ell sabem de què parlo, paciència sense límits per repetir una i altra vegada al mateix concepte, si ensenyaba qualsevol tema i no al posavem en pràctica al bonsai, s´autoculpava per no haver-lo sabut transmetre correctament i ens ho tornava a explicar; ja que en la mateixa persona hi havia el profesor didàctic i el profesor de ciències naturals, culte, sabi i estudios.
En bonsai va tenir dues dèries constants, d´ensenyar-nos a fer branques, i de treure fulles velles, la cual cosa sembla senzilla però que en poques exposicions es poden apreciar bonsais ben ramificats i sense fulle vella. Ens ho explicava i ens ho ensenyaba fent la demostració amb tots els seus arbres.
També va estudiar la comparativa de l´akadama, fins a trobar el substitutiu natural més semblant,la lutita, avui ja acceptada i reconeguda per tothom; en parlen les revistes, llibres, afeccionats, internet... la fem servir molts practicants del bonsai; el Joan l´utilizava en el 100 per 100 dels seus arbres, la majoria sabines i ullastres.
El Joan ha aportat molt al bonsai, i nosaltres en la nostra mesura continuarem amb la seva línia, com a mínim que els nostres arbres estiguin ben treballats, ramificats, proporcionats i en definitiva "si tenim l´arbre sà i vigorós en tot moment i apliquem la tècnica adecuada en el moment oportú" frase resum que tanca les 12 normes per fer bonsai del Joan.
Sense pretendre-ho la Carme, gran companya de tota la vida del Joan em va fer al seu dia l´elogi més gran que ningú no m´ha fet mai, i va ser confondre un arbre meu i treballat sempre per mi, amb els de la col-lecció del Joan; graciès també a tu Carme per tant bé com ens vas fet sentir a casa vostra, ens has fet sentir com si fóssim a casa nostra; graciès pel maravellós te que compartíem entre tots , els dissabtes al matí, tot fen-la petar.
Últimament el Joan compartia el seu temps amb la informàtica a l´esplai de Tiana i amb nosaltres els amics del dissabte; també en aquesta faceta li vam treure el suc, i ell content que bebessim de la seva font de sabiesa.
Gràcies Joan per tots els coneixements que ens has donat, de bonsai, d´informatica, de respecte per totes les persones i gràcies pel teu tarannà. espero que quasevol que vegi un arbre nostre, li recordi un arbre treballat per tu.
Un alumne teu
Lluis Restoy